EL NOVÈ SENTIT  – Àurea Bellera

SURVIVALISMES

 

Douglas Rushkoff és un teòric nord-americà que va iniciar les seves recerques en el àmbit de la cultura cyberpunk i ara exerceix de professor al Queens College de Nova York, ademés de ser alhora escriptor, columnista i novel·lista gràfic. En un dels seus articles que data del 2018, originàriament publicat a la revista Medium, ens explica com va rebre i acceptar una inusual i sucosa oferta per impartir una xerrada sobre el futur de la tecnologia.
La seva sorpresa va ser majúscula: en lloc d’aterrar davant d’un nodrit auditori, com se suposa que hauria de ser aquesta mena d’esdeveniment, en el que una munió d’individus es mostren receptius i expectants, es va trobar de sobte assegut en una taula en companyia de només cinc persones, tots homes, va subratllar. Podríem afegir sense por a equivocar-nos que es tractaria de ben segur d’homes blancs, anglo-saxons és a dir WASP, l’acrònim per la flor i nata de la societat nord-americana.
Però la sorpresa no acabava aquí: més que escoltar-lo el que volien era formular-li les seves pròpies preguntes. Aquestes, segons Rushkoff, es podrien resumir en una única expressió: com escapar a un col·lapse del sistema. Rushkoff enumera en el seu escrit les causes d’aquesta preocupació: el canvi climàtic, per descomptat, amb l’augment del nivell dels mars i oceans, les migracions massives, el pànic nativista –el nativisme seria una mena de xenofòbia– i també el perill d’una epidèmia imparable. En fi, un gloriós escenari del qual, per desgràcia, ja tenim un tast. En aquest sentit fa pocs dies va aparèixer a la premsa la notícia de la forta revifada del moviment survivalista, especialment als Estats Units, on sempre ha tingut un cert arrelament.
Aquest moviment rau en preparar-se per a possibles emergències de tot tipus, siguin climàtiques, nuclears, socials o polítiques, entre moltes altres. Els survivalistes, que també s’anomenen preppers, miren de ser auto-suficients en tots els camps possibles per a poder superar qualsevol tipus de catàstrofe eventual. L’origen d’aquesta corrent es situa en els anys trenta del segle passat, la guerra freda posteriorment els va acabar donant una gran embranzida.
Tanmateix, el que abans semblava una tendència gairebé marginal, pròpia d’un marc sectari, i en alguns casos fruit d’un extremisme religiós pel seu clar component apocalíptic, ara s’ha estès en els segments més benestants i poderosos d’arreu. Molts dels gurús de Silicon Valley posseeixen els seus propis refugis per a aïllar-se. Peter Thiel, co-fundador de PayPal, acaba d’adquirir una propietat de dos-centes hectàrees a Nova Zelanda, un dels destins més preuats per fer realitat aquesta mena de projecte de supervivència.
Resulta paradigmàtic comprovar com les mateixes persones que prometien un món millor gràcies als avenços tecnològics ara d’alguna manera llencen la tovallola de forma estrepitosa. Ens agradi o no, el tombant que estan prenent els darrers esdeveniments ens situa cada cop més en un territori incert. No erraríem massa al afirmar que la nostra època cada cop s’assembla més a una novel·la de l’escriptor nord-americà de ciència ficció Philip K Dick, l’autor de culte que ha donat lloc a versions cinematogràfiques tan notables com la mítica Blade runner.
I en el moment en que, per exemple, l’empresari-visionari Elon Musk es proposa la colonització del planeta Mart, gràcies al seu projecte SpaceX, resulta inevitable pensar en les paraules de Douglas Rushkoff al referir-se a aquest interès genuí dels poderosos per fugir. Quan el futur només esdevé el sinònim d’escapar, és que les coses van molt mal dades.

Publicat en el Periòdic d’Andorra el 13/08/2020

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.