Aviat farà un mes de la darrera presentació de la novel·la L’home i el mirall, que va tenir lloc a la biblioteca del Comú d’Escaldes. El temps passa volant! El primer acte de presentació va ser a la llibreria Galatea de Reus una setmana abans, el 25 de maig. Tots dos esdeveniments van resultar ben diferents l’un de l’altre, tant per el seu marc i ambient com per la personalitat de les dues amistats que em presentaven. Ambdues però van reeixir en el seu objectiu amb escreix: interessar als lectors i mostrar una faceta meva que per a alguns, ha estat una sorpresa. Des d’aquí el meu agraïment a la Fina Masdéu i a la Marta Planas que ho han fet possible gràcies als seus bons oficis.
Cal dir que una obra creativa pren tot el seu sentit quan es comunica. I aquesta és la sensació que em va escometre durant els dos actes com si aquesta mateixa obra, guardada dins d’un calaix, no aconseguís arribar a la seva forma definitiva. Això succeeix sens dubte perquè quan un ofereix una creació al públic, aquest, al rebre-la se la fa seva. Aleshores l’obra assoleix la seva màxima expressió tot i que deixa de pertànyer al seu autor en certa manera.
Us afegeixo en aquest enllaç una crítica sobre la meva obra realitzada per Carme Andrade, una companya del col·lectiu Reusenques de Lletres, en el seu blog.
