RANCIEJANT
Asseguda en un cafè, em prenc un te roibos mentre fullejo un dels diaris que m’he trobat abandonats damunt la taula. De sobte irromp un grup de nois d’entre divuit o dinou anys. Parlen animadament, són sis o set a tot
Continua llegintAsseguda en un cafè, em prenc un te roibos mentre fullejo un dels diaris que m’he trobat abandonats damunt la taula. De sobte irromp un grup de nois d’entre divuit o dinou anys. Parlen animadament, són sis o set a tot
Continua llegintTot i que des dels inicis dels temps l’home ha sabut construir enginyosos instruments per mesurar el pas del temps, és la quotidianitat més prosaica la que després ens acaba revelant la magnitud de la qüestió: quan la inexorabilitat del pas
Continua llegintEn la convulsa però fèrtil època d’entreguerres del segle passat, el mateix any que Hemingway publicava el seu Adéu a les armes, que s’estrenava el reporter Tintín amb el seu Viatge al país dels Soviets i que guardonaven a Thomas Mann
Continua llegintAquest dissabte s’acaba de cloure a Barcelona el festival Kosmopolis, un esdeveniment literari de caire biennal que dona veu a les ments més inquietes del panorama cultural, entre les quals la del mateix Nuccio Ordine, professor, filòsof i assagista italià, especialista
Continua llegintL’allau de notícies referents al Dia de la Dona ja s’ha desfermat amb la força d’una onada sobre la sorra més aviat ensopida del nostre dia a dia. I ara, transcorreguts uns dies, només en resta un ribet d’escuma, el pòsit
Continua llegintLes reflexions neixen sovint d’una manera estranya, tangencial i metafòrica. En el cas que ara ens ocupa ─i que de fet m’ha fet agafar la ploma per escriure aquestes poques ratlles─ va ser en contemplar com queien uns primers flocs de
Continua llegint