EL NOVÈ SENTIT  – Àurea Bellera

A LES RIBES DEL DNIPRÒ

El riu Dniprò que vertebra Ucraïna, amb la seva llargària d’uns 2200 km, dels quals uns 1900 km són navegables, neix a Rússia per acabar desembocant en el Mar Negre. El nom d’un dels seus principals afluents el Prípiat ens duu a la memòria la gran tragèdia de Txernòbil, ja que com molts recordaran aquest també era el nom de la localitat més propera a la central, creada per als treballadors de la central i les seves famílies. Una ciutat, ara fantasma, que en el moment de la catàstrofe va haver d’esperar  unes 36 hores per a ser desallotjada. De fet el Dniprò passa per la zona d’exclusió de Txernòbil i per tant les seves aigües encara són contaminades, 36 anys després. És a les ribes d’aquest riu on es troba la planta nuclear de Zaporíyia. Fa uns dies un grup d’inspectors de la OIEA l’agència nuclear de l’ONU va viatjar a Ucraïna, en una missió molt perillosa: la d’inspeccionar l’estat de la central nuclear que, amb 5 reactors, es considera la més gran d’Europa i la tercera del món. Aquesta inspecció va ser fruit d’un acord que va trigar en assolir-se. El mars passat, a pocs mesos de l’inici de la invasió, els russos van apoderar-se de la planta, i segons fonts ucraïneses, han utilitzat i utilitzen l’espai per a protegir-se durant les seves incursions enmig d’un  frec a frec constant amb les tropes enemigues. Zaporíyia és doncs com una mena de comodí en aquest gran joc de taula tàctic que és una guerra. A causa dels atacs soferts amb els seus consegüents desperfectes, l’un i altre bàndol s’entrecreuen contínues acusacions d’haver malmès la infraestructura més sensible. La comitiva de l’OIEA va haver d’aturar-se unes hores a causa dels bombardejos abans d’arribar al seu destí davant l’esglai general davant uns fets que van evidenciar el alt grau de perillositat de la zona. Amb l’ombra de Txernòbil i també de Fukushima a la memòria, un es pot demanar quina és la garantia real a l’hora de controlar l’abast destructiu dels atacs bèl·lics d’una forma absoluta. La possibilitat d’un accident davant d’aquest comportament temerari no se’ns escapa.  Una missió permanent formada per dos experts s’ha quedat a la central nuclear ucraïnesa de Zaporíyia per acabar d’estudiar els danys soferts. El resultat de l’informe donat a conèixer per l’agència aconsella de forma peremptòria que s’estableixi una zona de seguretat. De fet aquestes paraules podrien equivaldre a les de desmilitaritzar,  tal com ho van demanar de manera repetida els Estats Units. Tot indica però que Rússia no ho acceptarà. La por nuclear ens acompanya des de la fi de la segona guerra mundial, la capacitat de devastació d’aquesta tecnologia va quedar dramàticament demostrada al Japó. Vàries generacions hem crescut a l’ombra d’aquesta amenaça letal, el grau d’aquesta petja ha estat i és ben present en totes les ments. Amb l’augment de la preocupació medio-ambiental en  alguns països es van començar a aturar algunes de les centrals nuclears, i la gent se’n va gairebé oblidar o va aconseguir si més no apaivagar la gran temor que l’escometia. Ara mateix semblaria que l’opinió pública mostra una certa resignació que alguns titllaran certament d’inconsciència. Alguns experts han subratllat el fet que els inspectors de l’OEIA amb la seva incursió han  esdevingut per un breu lapse temps escuts humans, però més enllà d’aquesta anàlisi, podríem afegir, malgrat no ser-ne conscients i malgrat la distancia que ens separa d’aquest escenari, que tots nosaltres som els segrestats per aquesta amenaça. Tots som escuts humans en aquesta nova modalitat de xantatge que s’exerceix a les ribes del Dniprò.

Publicat en el Periòdic d’Andorra el 09/09/2022

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.