EL NOVÈ SENTIT  – Àurea Bellera

LA DERIVA PERVERSA

Les corrents tel·lúriques que s’amaguen sota la superfície de la política nord-americana estan quedant al descobert aquests dies amb la vista pública de la comissió encarregada d’aclarir els fets del 6 de gener de 2021. Un grup format per 9 congressistes, set demòcrates i dos republicans, aquests últims ja defenestrats del seu propi partit, presenten ,de forma televisada i durant sis sessions, el resultat de les seves recerques a partir de la revisió d’uns 140.000 documents i d’un miler d’entrevistes dels diversos actors que ens van veure implicats en l’assalt al Capitoli. Tothom recordarà la reacció de Donald Trump al saber-se perdedor de les eleccions: rebatre els resultats al·legant un frau electoral, sense cap prova fonamentada, i insistir en que la victòria els havia estat robada a ell i als seus seguidors. Aquests darrers, atiats per les paraules irades del seu líder, es van organitzar per dur a terme el que es podria denominar un intent de cop d’estat en tota regla. Malauradament l’assalt va causar cinc morts i 140 ferits. El fet que hi haguessin agents de l’ordre implicats en les dos files enfrontades, els dels atacants i els defensors, no deixa de provocar una certa perplexitat. Ara sabem que Trump es va proclamar vencedor abans de que finalitzés el recompte de vots, escoltant els consells d’un Rudy Giulianio, l’ex-alcalde de Nova York, el qual, segons han reportat alguns testimonis, es trobava en estat d’embriaguesa. Les declaracions fins i tot de la seva filla Ivanka i del seu gendre han desdit les seves teories incendiaries. Aquesta comissió però no té però uns efectes jurídics directes, sinó que és el Departament de Justícia qui ha de decidir si es presenten càrrecs o no. Jamie Raskin, un dels congressistes de la comissió, refuta la idea de que pugui arribar a planar l’ombra d’una guerra civil de resultes de la polarització creixent de la ciutadania. Confessa però que si no es frena aquest ambient d’insurrecció el seu país es podria convertir en una mena d’Irlanda del Nord, amb un augment de la violència tant política, com ideològica o bé racial i ètnica. Una violència que també es podria arribar a materialitzar en els propers comicis, segons diu. Ara bé, la gran difusió televisiva de tot plegat deixa suposar que, a més de la necessitat d’un anàlisi exhaustiu i transparent, el que es pretén de forma obvia és generar un impacte considerable en l’opinió pública i obstruir per tant en certa manera el pas de Trump a una propera candidatura a la Casa Blanca. Alguns congressistes citen la catorzena esmena de la seva constitució, promulgada després de la guerra de Secessió. Aquesta permetria la inhabilitació de l’expresident per a qualsevol càrrec federal o estatal a l’haver violat el seu jurament a causa de la seva participació en una insurrecció. La pregunta és si es gosaran prendre mesures tan dràstiques. Tanmateix, siguin quines siguin les disposicions, no sabem si aquestes acabaran causant l’efecte contrari i si els milions de votants de Trump es seguiran encara més impel·lits a atrinxerar-se en el seu discurs conspiranoic i ultradretà. Cal recordar que Trump es plany de que el seu país està en decadència, però és ell mateix el qui s’erigeix com a personificació d’aquest estat de la qüestió, amb els seus estirabots grandiloqüents i el seu poc respecte a la veritat, tot i haver batejat la seva xarxa social amb el nom de Truth, ves quina ironia. La democràcia, fatigada, és l’objecte d’atacs per part de persones mogudes per l’interès de vèncer a qualsevol preu, en una deriva perversa, la qual, no ens enganyem, va guanyant adeptes arreu.

Publicat en el Periòdic d’Andorra el  16/06/2022

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.