EL NOVÈ SENTIT  – Àurea Bellera

EL DEBAT MÉS ESPINÓS

 

Les crisis extremes posen en evidència les falles o els punts de fissura en el teixit social. La pandèmia, una crisi d’enorme abast, no ha fet sinó agreujar els punts dèbils dels engranatges del sistema pel que fa als drets individuals. La particular idiosincràsia del moment present, bastida en gran part per unes xarxes i plataformes que funcionen com amplificadors i uns fonamentalismes de tota mena que amenacen la nostra forma de vida, resulta molt complexa de desxifrar. Per aquesta raó caldria un anàlisi acurat de tots aquests mecanismes imbricats que submergeixen l’àgora pública en una mena de cacofonia polaritzadora. Per exemple, i sense anar més lluny, ens trobem amb la polèmica sorgida entre el músic i cantant de Toronto, Neil Young i la plataforma sueca de streaming Spotify, diuen que arran de l’entrevista que el podcaster Joe Rogan va realitzar el passat 31 de desembre al doctor Robert Malone, un expert en malalties infeccioses. Malone, una veu molt crítica amb l’obligatorietat de la vaccinació va ser un dels investigadors de l’ARN missatger en els seus inicis. Neil Young, indignat per el contingut de la intervenció de Malone, ha retirat el seu catàleg de la plataforma i altres reconeguts artistes de la seva generació l’han imitat. El pols que estableix Young amb Spotify pretén fer gala d’una ètica que alhora nega a la companyia, tot donant a entendre que a aquesta li resulta impossible prescindir de Rogan i dels beneficis que li reporta. No oblidem que l’empresa va signar l’any 2020 un contracte en exclusiva amb el podcaster de 100 milions de dòlars. Mentrestant Spotify, a l’ull de l’huracà, s’ha compromès a difondre un avís sobre els seus continguts, defensant el fet de que no exerceix d’editor, sinó que es limita a oferir un espai de streaming. També ha esborrat algunes episodis de Rogan amb un clar contingut racista i el seu CEO, Daniel Ek, s’ha disculpat amb els seus treballadors a través d’una carta per la polèmica generada pel boicot de Neil Young. Tanmateix això no ha impedit la seva baixada en borsa. La qüestió central és que Joe Rogan, que acostuma a explotar la controvèrsia, posseeix una audiència diària milionària. El podcaster no es considera un activista anti-vacunes, però en un dels seus episodis va aconsellar a la gent jove, amb un estudi en mà, de no vacunar-se pels casos de miocarditis que s’havien presentat després de la inoculació. Acusat de difondre desinformació ell reivindica la llibertat d’opinió i d’expressió, i per extensió, la llibertat de pensament tant dels seus convidats com d’ell mateix. Ens podem demanar doncs qui marca els límits entre el que seria un acte de censura i el que seria la defensa d’una bona informació. També ens podríem preguntar com es podria establir la frontera entre el dret a expressar una opinió personal i el respecte a una realitat objectiva i on s’amaga la realitat objectiva en els temps que corren: una informació contrastada i verificada, amb dades i estudis. Els estudis però han anat perdent part de la seva força ja que sovint, i això s’ha comprovat en qüestions alimentàries i de consum, depenen de qui les finança, seguint les lleis del marketing. Aquest atzucac és el peatge a pagar per haver convertit el món en un mercat i el ciutadà en un simple consumidor. El tema és delicat i greu: quan una opinió personal a més esdevé delicte, un es pot interrogar sobre el grau de salut democràtica en el conjunt de la societat. L’ostracisme, la cultura de la cancel·lació, la reedició de les heretgies dibuixen un trist horitzó. En tot cas el debat, espinós, està servit.

Publicat en el Periòdic d’Andorra el 10/02/2022

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.