EL NOVÈ SENTIT  – Àurea Bellera

AUSTEN EN TEMPS DE COVID

 

Tot i que l’esdeveniment literari per excel·lència d’aquests dies sigui la celebració dels 200 anys del naixement de Gustave Flaubert, convé recordar també que un dia com avui, un 16 de desembre, però del llunyà 1775, va néixer a Steventon, Hampshire, la gran escriptora britànica Jane Austen. Aquesta va publicar la seva primera novel·la sota la signatura anònima By a Lady, tal com era costum entre les escriptores d’aquella època malgrat que a l’Anglaterra dels segles XVIII i XIX es calcula que més de la meitat dels autors de novel·la eren dones però.
La temàtica romàntica, en aparença, de la seva obra així com les adaptacions cinematogràfiques de les seves novel·les han acabat nodrint una imatge una mica ensucrada que podria abonar la tesi de la existència d’una literatura femenina en específic. En el moment que va néixer Jane Austen i en els anys immediatament posteriors es debatia amb força el tema de l’educació en general, i la de les dones en particular. El 1762 Jean-Jacques Rousseau havia ja publicat Emili, un tractat d’educació que encara ara es cita com lectura ineludible en l’àmbit de la pedagogia.
Poc sembla importar que el filòsof francès hagués abandonat als seus cinc fills encomanant-los a l’assistència pública, per a dirimir i pontificar sobre la qüestió, un cas que el mateix Voltaire es va encarregar d’airejar. Pel que fa a l’educació de les dones, Rousseau, com altres pensadors de la Il·lustració, expressava que la dona havia de ser educada per a complir les seves tasques d’esposa i mare. Avui en dia aquest model castrador encara és defensat per algunes societats. Les obres de l’autora britànica, un fidel retrat d’aquells temps, destil·len una fina ironia. Considerada anys enrere com una escriptora més aviat conservadora, els darrers estudis feministes l’apropen però al pensament de Mary Wollstonecraft, una pionera en l’àmbit de la educació femenina. El més sorprenent si cap és que aquesta gran escriptora ha tornat a saltar a la palestra arran de la pandèmia. En el Regne Unit entre juny i novembre de l’any 2020 es van vendre un 20% més d’obres seves que els mateixos mesos de l’any anterior. Alguns diran que aquest fenomen s’explica pel confinament i el consegüent augment del temps d’oci en solitari, però cal recordar que els països anglosaxons fa temps que s’han adonat de les bondats de la biblioteràpia, i de l’obra d’Austen en particular. En el segle passat als ferits de guerra especialment commocionats se’ls prescrivia la lectura d’Austen. Aquest vincle el retrobem fins i tot reflectit en un relat de Rudyard Kipling: en ell un grup de soldats de la primera guerra mundial s’uneixen a través de la seva afició per l’escriptura de l’autora anglesa.
Per a Paula Byrne, escriptora i creadora de la fundació ReLit, una entitat sense afany de lucre que promou el tractament complementari de l’ansietat, l’estrès o bé altres patologies mitjançant la lectura lenta de bona literatura a llocs com ara presons, hospicis o bé escoles, el llenguatge d’ Austen ens consola i ens desafia al mateix temps. Afirma que els seus escrits fan mostra d’un sentit de l’humor i d’un tacte que resulten molt necessaris en els moments difícils. A més, subratlla que en el seu aspecte formal propicia una lectura lenta, al imposar un ritme pausat que posseeix una facultat restauradora. Després de totes aquestes reflexions convindria adonar-se que la literatura, i per extensió la llengua, no només són una mena d’éssers vulnerables als qui cal cuidar, defensar, o promoure des dels despatxos, sinó que també se’ns apareixen com una magnifica eina per fer del món un lloc millor.

Publicat el 16/12/2021 en el Periòdic d’Andorra

 

desembre 2021
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.