El filòsof Josep Maria Esquirol, catedràtic de Filosofia de la Universitat de Barcelona i director de grup de recerca Aporia, al voltant del vincle entre filosofia i psiquiatria, defensa en el seu darrer llibre Humà, més humà, una antropologia de la ferida que cal acceptar el patiment per els mals del món, per les penalitats, tant les pròpies com la dels altres, com a pas fonamental per a poder desenvolupar una vida amb sentit. Tant de bo aquesta reflexió ens il·luminés una mica aquest llarg camí pedregós que transitem sense albirar-ne el final, perquè d’un temps ençà sembla que la cultura del pànic s’ha escampat arreu i amb profusió.
A les onades consecutives de la malaltia global, sàviament dosificades com en un guió digne d’un thriller, s’afegeixen les onades mediàtiques causades per unes declaracions sovint peremptòries, per no dir amenaçadores. Al mateix temps que l’OMS ens avisa de que la nova variant identificada a Sud-Àfrica, batejada amb el nom d’òmicron, representa un perill molt alt, els científics afirmen que encara estan estudiant aquesta nova soca, i que se’n desconeix per tant el grau de perillositat, posant-se de manifest unes contradiccions evidents que conviden de forma natural a la reflexió.
Vam endegar aquest segle amb un col·lapse extrem degut al terrorisme i posseïts per la sensació de pànic causada per uns atacs violents per a molts incomprensibles, vam acceptar a contracor tota una sèrie de mesures de seguretat que van afectar la nostra privacitat, i per consegüent el nostre dia a dia. La raó de fomentar la por entre la ciutadania en el cas que ens ocupa es podria interpretar com a un intent de pressionar l’opinió pública per a que s’accelerin els processos de vacunació en marxa arreu del món i s’esvaneixin les reticències. Però el que resultaria essencial, com per exemple la distribució de forma equitativa d’aquesta mateixa vacunació i la consecució d’aquesta mateixa fita, no acaben d’imposar-se en els relats del poder. Les notícies referents a les negociacions per a liberalitzar les patents van copar les capçaleres dels diaris però des de fa mesos no se’n sent gairebé res.
Per fer-nos una idea, més del 80% de les dosis s’han inoculat en els països pertanyents al G20. Els països més desfavorits en canvi només n’han rebut el 0,6%. Des de l’inici de la pandèmia moltes veus han subratllat la importància d’una vacunació equitativa per a impedir que el virus a través de la seva propagació descontrolada acabés mutant de forma vertiginosa, accentuant així la possibilitat de que alguna de les seves mutacions esdevingués particularment letal.
En aquest sentit van ser països com l’Índia i la mateixa Sud-Àfrica els que havien formulat la demanda. La variant òmicron presenta de fet 30 mutacions del virus, per la qual cosa es considera preocupant, tot i que podria ser que moltes d’aquestes mutacions resultessin benignes per al seu hoste, així ho indiquen alguns experts en la matèria que miren d’apel·lar a la calma. Es planteja fins i tot l’opció de crear una vacuna específica per combatre aquesta variant, i no només això sinó que noves vacunes podrien acabar substituint les actuals. Sucumbir al pànic a causa de les diverses hipòtesis que circulen no només no serveix per a res, sinó que ens roba el que tenim de més valuós, el nostre equilibri intern.
Tal vegada aquesta és la dura lliçó pel conjunt de la població, arribar a trobar el punt d’equilibri que ens permeti acceptar el que ens està succeint, i alhora preservar la nostra pau interna en la mesura del possible.
Publicat el 02/12/2021 en el Periòdic d’Andorra
