EL NOVÈ SENTIT  – Àurea Bellera

REDEMPCIÓ

En la publicació basada en les converses entre Michael Haneke i el periodista Thomas Assheuer, editada l’any 2017 per l’editorial Alexander Verlag, podem endinsar-nos en el pensament de l’aclamat cineasta austríac nascut a Munic, Alemanya, l’any 1942. En el transcurs de la seva carrera professional Haneke ha obtingut nombrosos guardons, entre ells cal destacar la Palma d’Or del Festival de Canes per el film La Cinta blanca el 2009. La seva obra, profunda, certament influenciada per el lloc i el moment del seu naixement, sempre tracta de les emocions com la por, la culpa, la repressió i l’oblit. Per aquesta raó les seves reflexions sobre el moment de crisi actual que vivim mereixen especial atenció ajudant-nos a meditar i analitzar els esdeveniments que se’ns presenten. En elles addueix que el fet que els individus acostumin a descarregar la responsabilitat de tot plegat en els condicionaments de la societat i de les circumstàncies li sembla del tot sospitós. I encara va més enllà dient que, després de comprovar com la majoria d’utopies socials i de religions s’han mostrat irrealitzables, l’única utopia que sí podem realitzar en el decurs de la nostra existència és la que té a veure amb l’afecte humà. La seva visió es basa en la ferma creença en el lliure albir, és a dir en la possibilitat d’elecció que tots posseïm. Aquesta possibilitat però en comporta una altra: la de l’error, i per tant, de manera consegüent, ens exposa a l’experiència de la culpa. El director assenyala que cadascú en el fons del seu cor sap si es comporta bé o malament pel que fa a les seves accions concretes en el dia a dia tot apuntant de forma literal que la decisió és sempre personal fins i tot sota el pes d’una gran coacció social. Segons ell la condició humana no canvia, mentre que els costums o hàbits sí que ho fan. És de l’opinió de que el post-modernisme imperant en l’actualitat fomenta l’accionar com si els pensaments d’ordre moral i ètic no existissin i no calgués ocupar-se’n, quan l’experiència de tots i cada un de nosaltres contradiu aquest supòsit de forma evident. La controvèrsia sobre l’existència efectiva del principi del lliure albir en un sentit ampli sempre ha desfermat grans debats que no han estat concloents ja que depenen en gran mesura de les creences personals. Tanmateix, si bé la visió de Haneke no deixa de ser interessant, la lucidesa, aquesta ferida més propera al sol, com la va definir el poeta René Char, ens fa percebre que la qüestió resulta molt més complexa. Un dels temes cabdals seria sens dubte la importància de la força abassegadora del nostre inconscient, un camp extens, ignot, que ens duu sovint a prendre decisions sense saber-ne la causa. Aquest inconscient es nodreix de les pròpies experiències, de les emocions i vivències acumulades també en l’arbre familiar transmetent-se d’esquitllentes de generació en generació. D’aquest enfocament neix una teràpia que pren en consideració factors ocults que acostumen a passar desapercebuts a primera vista, i de la qual va ser pionera la psicòloga francesa Anne Ancelin Schützenberger. Per aquesta raó es pot deduir que l’exercici de l’autoconeixement s’erigeix com un dels elements que permetria l’assoliment d’un major grau de llibertat real. Pel que fa als problemes col·lectius que ens assetgen ara i aquí, el cert és que les solucions que demanen, que es podrien també anomenar en certa manera com a redempció, tenen els seus límits en aquest precís moment, degut a la gravetat de les emergències d’ordre sanitari i climàtic en les quals vivim immersos.

Publicat en el Periòdic d’Andorra el 12/08/2021

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.