EL NOVÈ SENTIT  – Àurea Bellera

LA CERIMÒNIA DEL CAOS

 

La paraula caos prové del grec i significava en el seu origen la substància primordial primigènia, ara però acostuma a designar tot allò que és confús, desorganitzat o bé incoherent. Per tant podem dir que des de fa més d’un any vivim immersos en la cerimònia del caos a causa de la pandèmia, i res sembla indicar que aquesta condició hagi de canviar a curt termini. Molts factors hi contribueixen: a les dificultats per a impedir la transmissió de la covid19, als estira-i-arronsa geopolítics, cal afegir aquestes darreres setmanes els casos creixents de falsificacions de proves de PCR, que anuncien en certa manera el que s’esdevindrà amb el passaport de vacunació.
Si la picaresca va en augment el pla de contenció pot anar-se’n en orris. Les noves variants produïdes per les mutacions han causat un gran entrebanc i evidencien el fet que el virus sempre tendirà a anar uns passos per endavant dels avenços mèdics. Mentrestant haurem de seguir complint els protocols d’higiene, ens hagin inoculat o no el vaccí. L’amenaça d’una quarta onada de la Covid19 que plana damunt nostre com una llarga ombra i ja ens encalça, ja es veia venir unes setmanes enrere.
La situació, complexa, no ens deixa cap treva: les vacunes, que ofereixen com a gran avantatge la reducció dels casos greus, i per tant de les hospitalitzacions i defuncions, tampoc no representen la solució total i immediata ara per ara. A més les respostes contradictòries al voltant dels funestos casos de tromboembolismes en immunitzats amb Astrazeneca no han ajudat a millorar aquesta percepció del campi qui pugui imperant. La resposta davant de la inquietud manifesta de la població ha estat la d’insistir en què la major part de la ciutadania accepti de vacunar-se tot assumint els danys col·laterals que se’n pugui derivar, recordant que el bé comú ha de prevaldre per damunt de tot.
Aquest valor de ressonàncies gairebé arcaiques, el bé comú, que en la societat actual, individualista i egocèntrica per definició, ha quedat els darrers temps relegat en un segon pla ara es revifa. Ens preguntem però què succeeix amb aquest valor aparentment en alça, rescabalat de l’oblit, quan del que es tracta és de que es faciliti un accés universal a l’únic probable remei d’urgència. Resulta més que simptomàtic comprovar com el mecanisme per a accedir i per tant compartir de forma mancomunada i voluntària la tecnologia contra la Covid19 que va establir la OMS el passat mes de maig no ha estat utilitzat per cap empresa farmacèutica.
Seria desitjable, i també raonable, que les patents de les vacunes, blindades per la propietat intel·lectual, es liberalitzessin, a partir de l’assoliment d’un determinat llindar de beneficis econòmics. Aleshores nombrosos laboratoris podrien produir-les, abaratint el seu cost i permetent que els països més pobres també poguessin disposar-ne.
Hem pogut llegir aquests dies a la premsa que es troben en fase de desenvolupament prop de 270 noves vacunes arreu del món, totes les empreses que hi treballen però han hagut de començar la seva recerca des de zero, amb la consegüent pèrdua de temps i d’inversió. No sembla que el bé comú en aquest cas sigui essencial, ni tampoc el sentit comú. Aquest ens diu que en un món global com el nostre l’erradicació de la malaltia també passa per ser d’àmbit global. No tot són males notícies però, Estats Units està estudiant l’aixecament temporal de les patents i l’ìndia i Sud-Àfrica van presentar l’octubre passat a l’OMC, l’Organització Mundial del Comerç una sol·licitud de renuncia a la propietat intel·lectual de les vacunes mentre duri la pandèmia.

Publicat en el Periòdic d’Andorra el 08/04/2021

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.