EL NOVÈ SENTIT  – Àurea Bellera

LA VIDA EN UNA FRANJA

 

El poeta Rainer Maria Rilke va traçar una inspirada comparació al convidar-nos a considerar l’existència de cada individu com una cambra. Va afegir però que la majoria de persones en el decurs de la seva vida només arriben a conèixer un racó d’aquesta mateixa estança. I ens en feia una breu pinzellada: un lloc prop de la finestra, deia, o bé alguna estreta franja del entarimat. I tot seguit descrivia a les persones anant amunt i avall per aquest limitat espai, i la veritat sigui dita no ens costa gens d’imaginar-les. Tot i la càrrega poètica d’aquesta metàfora la recordem ara amb certa amargor perquè sembla que aquestes paraules inspirades, retornades d’un temps llunyà, acaben de materialitzar-se de la pitjor manera. Aviat farà prop d’un any que la nostra vida ha quedat limitada a uns quants metres quadrats, i en certa manera i de forma gairebé literal s’ha convertit en una franja per on transitar, o bé en el millor dels casos, en diverses franges que s’obren i es tanquen al nostre pas, segons convingui, a mercè dels esdeveniments i sobretot de les corbes i xifres que envaeixen els mitjans de comunicació per explicar l’inexplicable. Amb una certa recança llegim a la premsa que aquests darrers dies s’està debatent de nou la possibilitat d’instaurar confinaments molt més estrictes arreu d’Europa a causa del gran nombre de contagis, de la velocitat de transmissió, amb la vista posada en especial sobre la variant britànica batejada amb el nom de B 117. De retruc la frustració irada d’una ciutadania més que cansada va en augment: als Països Baixos s’han produït aquesta setmana importants aldarulls, i es preveu que el descontentament seguirà creixent, en el moment en que moltes persones al límit, tant des del punt de vista psicològic com econòmic, ja no estiguin disposades a doblegar-se a les restriccions. Per aquesta raó els entrebancs en la vacunació resulten especialment dramàtics, ja que es confiava que gràcies a la seva implementació ja hauríem assolit la immunitat col·lectiva a finals del proper estiu. Els calendaris establerts, que es volien sistemàtics, trontollen en la major part dels estats europeus a causa no només d’una logística complexa i més lenta del que es preveia en un principi sinó també degut a problemes en la producció i distribució per part de les farmacèutiques. Es calcula que la Unió Europea (UE) ha efectuat una despesa d’uns 20.000 milions d’euros en vacunes. Es tracta d’una estimació aproximada perquè una clàusula de confidencialitat en els contractes, no permet saber-ho del cert, fet que ha provocat indignació en certs sectors ara que l’exigència de transparència comença a prevaldre. Pel que fa a la causa de les incidències en el proveïment de les dosis encomanades, aquest cap de setmana es posarà en marxa una nova regulació per a que des de la UE es pugui tenir constància de les exportacions de les farmacèutiques, sota la sospita de que aquestes puguin estar venent el seu producte al millor licitador sense tenir en compte els compromisos adquirits i les inversions rebudes per a la recerca, cosa que les farmacèutiques neguen categòricament. Al mateix temps, a Davos s’han alçat veus per reclamar l’accés a les vacunes pels països més desfavorits però aquestes han passat gairebé desapercebudes: a la guerra, tot s’hi val. La carrera per a la vacunació només ha fet que començar i promet ser accidentada, posant de manifest tot l’entramat geo-polític del joc de forces internacional. Mentrestant seguirem en les nostres estretes franges, a prop de la finestra, a l’escriptori, on sigui, experimentant la visió de Rilke amb cansada perplexitat.

Publicat en el Periòdic d’Andorra el 28/01/2021

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.