EL NOVÈ SENTIT  – Àurea Bellera

CRETINS DIGITALS

 

L’analfabetisme digital preocupa a la societat en general. Es parla arreu de la bretxa digital, i en especial de la desigualtat d’oportunitats que genera, però el cert és que tenir a l’abast les eines tecnològiques que se’ns ofereixen ens fa consumidors de coneixement, quan la gran majoria no som posseïdors d’aquest saber. Si a aquest panorama hi afegim la vulneració de la lliure competència que els gegants tecnològics exerceixen a través del monopoli ens trobem condemnats sense remissió al paper de subjectes passius, el que significa acabar ingurgitant continguts indiscriminats des de les nostres pantalles, haver de suportar amb estoïcisme canvis de regulacions unilaterals i constants com a clients, i sobretot haver de veure impotents com es recol·lecten les nostres dades, mentre que una elit segueix dissenyant les nostres vides, perquè les nostres vides són al capdavall el seu gran negoci.

Però tot aquest daltabaix que ja deu de fer una dècada que ens afecta en major o menor grau sembla ben poca cosa quan escoltem la veu de Michel Desmurget, un científic francès, doctor en neurociència, director de recerca a l’Inserm. Exerceix a l’Institut de les Ciències cognitives de Lió i treballa més especialment en l’àmbit de la neuro-cirurgia, en la reconstrucció dels cervells infantils després d’un traumatisme, per tant és un gran coneixedor de la plasticitat del seu cervell. Ens avisa que l’ús excessiu de pantalles, tablets, televisió o bé ordinadors, provoca en els individus més joves un notable daltabaix en el seu desenvolupament cognitiu.

Autor de diversos llibres d’assaig amb un èxit notable, en la seva darrera obra, anomenada La fàbrica del cretí digital, posa en relleu aquesta advertència, recolzant-se en nombrosos estudis internacionals duts a terme. Malgrat que el títol ens podria fer pensar el contrari, no es tracta d’una obra tecnòfoba, sinó que l’autor posa l’accent, i la crítica corresponent, sobre l’excés en l’ús recreatiu d’aquestes tecnologies per part dels infants i adolescents i les conseqüències que se’n deriven.

Desmurget desmunta la idea molt estesa de que un infant o jove a través d’aquest ús intensiu acaba desenvolupant competències o capacitats que la gent de més edat no tindria, segons ell es tractaria d’un frau, d’una estafa del marketing del coaching numèric. Ja sabíem des de fa un temps que els gurús de Silicon Valley, pares de família, sabedors de les conseqüències de la seva innovació en unes ments plàstiques encara en formació, prohibeixen als seus fills un ús precoç de la mateixa tecnologia que els està enriquint. Desmurget també ens recorda que el darrer informe PISA, un programa internacional d’avaluació de qualitat a l’ensenyament, ha posat de manifest que quan més s’inverteix en ordinadors, més baixa el nivell de l’alumnat. L’efecte Flynn, és a dir el fenomen que observa com la generació més jove supera la mitja del coeficient intel·lectual de l’anterior, ha desaparegut amb els millenials. Desmurget avança que les causes d’aquest retrocés podrien ser també la contaminació, l’exposició a partícules tòxiques però sobretot el temps passat davant una pantalla.

El cas és que el cervell per a créìxer necessita el contacte humà, la interacció, i sense cap mena de dubte el llenguatge representa la pedra essencial sobre la qual es basteixen els mecanismes de l’aprenentatge. I per mostra, s’ha fet un estudi que ha conclòs que el nombre de paraules que un infant sent entre els 18 i 36 mesos prediu en certa forma el seu llenguatge a llarg terme i el seu posterior desenvolupament intel·lectual. Avís a navegants.

Publicat en el Periòdic d’Andorra el 17/12/2020

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.