Des de l’inici d’aquesta amenaça mundial, que ha costat la vida a dia d’avui a més d’un milió de persones, tant la poca coherència d’algunes de les mesures preses amb les seves polèmiques consegüents així com el continu moviment d’avenç i retrocés soferts durant aquesta lluita, no han fet més que esmussar la nostra capacitat de resistència. Exhausts per aquesta llarga travessa de més de vuit mesos d’incerteses, acollim la notícia dels grans progressos pel que fa a les vacunes amb un repunt de tebior. Aleshores ens adonem que potser sí que aquesta experiència viscuda ens ha canviat: dos, tres mesos abans hauríem obert tal vegada una ampolla de vi o bé hauríem trucat a amics, delerosos de compartir les bones noves però ens hem quedat pensatius i silenciosos. Resulta evident, malgrat que la prometedora fita acumuli capçaleres a la premsa, que les vacunes es troben en la seva fase preliminar, és cert, i que encara queda un recorregut a fer fins que en disposem. Semblaria, però, que la cuirassa protectora que ens hem calçat per no haver de viure, i sobretot patir, els daltabaixos sense treva que la situació ens infligeix, ens ha acabat endurint l’ànim i l’esperit. Encara que rellegim un cop i un altre les declaracions dels laboratoris en qüestió, el nostre pols no trontolla. L’any 2021 s’albira a l’horitzó però a causa de l’extenuació se’ns apareix llunyà. La primera de les vacunes en anunciar-se aquests darrers dies ha estat la de Pfzifer. Per apaivagar els ànims, i per a sens dubte esvanir les moltes reticències, els laboratoris s’han apressat a aclarir la logística que comportarà una vacunació massiva d’aquestes característiques. En aquest intent de mirar de despertar l’interès de la ciutadania han ofert tota mena d’explicacions, i aquestes han resultat tan detallades que, a primer cop d’ull, tot plegat ha pres la forma d’una mena de superproducció: 20 vols de càrrega diaris repartint les dosis arreu del planeta, caixes contenidores dissenyades especialment per el seu ús, de 40 X 40 X 56 cm, amb gel sec en el seu interior per a la seva conservació. De la planta de Michigan cap a Bèlgica i de Bèlgica a la resta d’Europa. Algú ha pensat de ben segur que parlar amb un discurs curull de xifres té quelcom de reconfortant. Investigadors i polítics han titllat l’anunci de la consecució d’aquesta vacuna per la Covid-19 efectiva fins al 90%, creada pels laboratoris Pfizer, conjuntament amb l’empresa alemanya BioNtech com un esdeveniment històric, la notícia científica més important del darrer segle. I molts pocs dies després, quan aquestes veus encara no han emmudit, sorgeixen a la llum els resultats també positius de la vacuna de Moderna, finançada gairebé en exclusiva pels Estats Units. Aquesta sembla molt més fàcil de manipular, no necessita temperatures tan baixes per el seu emmagatzemament i el seu percentatge d’efectivitat arriba gairebé al 95%. Però ni amb aquestes se’ns ha accelerat el batec del cor. Resulta sorprenent comprovar com a poc a poc ens hem fet immunes a la vida, sense tan sols adornar-nos-en. Carregats amb la nostra màscara protectora i la nostra cuirassa mental, que ningú no veu però que de tant en quant algú percep, hem optat per allunyar-nos del dolor com sigui. I sense saber ben bé perquè recordem que manquen poques setmanes per les festes de Nadal. I pensem en que enguany estaran d’enhorabona tots aquells que es deprimien a causa dels torrons, les guirlandes, els àpats familiars interminables i demés. Avui, si és que no s’han posat també la cuirassa, tenen moltes altres raons per a deprimir-se.
Publicat en el Periòdic d’Andorra el 19/11/2020
