GRÀCIES, SIRI
Penso en el temps en el que m’acabava d’estrenar com a seguidora de Paul Auster, subjugada pel seu llibre La invenció de la solitud, el qual acostumava a recomanar a tort i a dret. De no trobar-se exhaurit en la seva
Continua llegintPenso en el temps en el que m’acabava d’estrenar com a seguidora de Paul Auster, subjugada pel seu llibre La invenció de la solitud, el qual acostumava a recomanar a tort i a dret. De no trobar-se exhaurit en la seva
Continua llegintEncara que ho pugui semblar, no em refereixo ni al nom d’un perfum ni a unes postres exquisides, sinó al mineral que permetia fabricar una primitiva ràdio, d’aquelles que de tant en tant apareixen en els programes de supervivència post-robinsoniana. Es
Continua llegint